Forat Sense Fons posa a la vostra disposició algunes de les obres que hem estrenat en les darreres temporades, per tal que les pogueu gaudir des de casa (o des d’on vulgueu!).
Trieu l’obra que vulgueu veure i cliqueu el botó Promo #teatrealsofa
Aquest botó us portarà a la plataforma Vimeo. Si no sou usuaris de Vimeo.com, us demanarà de registrar-vos sense cap cost.
Amb el codi de descompte teatrealsofa obtindreu un lloguer gratuït durant 30 dies.
Estigueu atents, perquè anirem ampliant el catàleg.
Que gaudiu de l’espectacle!
Un déu salvatge, de Yasmina Reza
Temporada 2018/19, maig 2019
Dues parelles es reuneixen. El fill d’una d’elles ha colpejat el de l’altra parella amb un pal. Els pares decideixen mantenir aquesta entrevista per solucionar civilitzadament el conflicte. Benèvols i conciliadors, tenen un discurs comú de tolerància i comprensió. Amb la mateixa subtilesa amb què comencen la conversa, van descobrint les seves opinions i s’inicia un canvi d’actitud entre ells. Aquest petit canvi porta a un altre una mica més gran i, així, fins a desembocar en un enfrontament obert, que deixa de banda qualsevol acord. Ambdues parelles defensen el seu territori, fins que la lluita comença entre ells mateixos: tots contra tots.
Pels pèls, de Paul Portner
Temporada 2017/18, maig 2018
Una perruqueria, sis protagonistes, un assassinat… i el públic.
Pels pèls és la història d’un misteri que dos policies hauran de resoldre amb la inestimable ajuda dels espectadors de la sala. El perruquer, la seva ajudant i els quatre clients seran testimonis (o culpables) d’un crim que desencadenarà una comèdia trepidant i plena de sorpreses. Aquesta vegada, seure a la butaca voldrà dir buscar l’autor d’un assassinat.
Us hi atreviu?
Qui té por de Virginia Woolf?, d’Edward Albee
Temporada 2016/17, maig 2017
En George i la Martha són un matrimoni que s’odia, s’humilia i es maltracta. Els seus sentiments de frustració, juntament amb la seva addicció a l’alcohol, els han portat a construir personalitats autodestructives que volcaran en forma de menyspreu sobre la seva pròpia parella. Una nit de dissabte, en George i la Martha comparteixen la vetllada amb un altre matrimoni, que serà testimoni i víctima de la relació que mantenen els seus amfitrions. La conversa incòmoda de les dues parelles acabarà destapant les emocions més íntimes de cadascun dels personatges.
La meva Ismènia, d’Eugène Labiche
Temporada 2016/17, març 2017
L’embolic rau en el fet que cada personatge guanyi la partida que més li convé: el pare gelós no vol que la filla marxi de casa i per això li posa totes les traves que pot perquè no trobi mai marit. La tieta soltera ronda per la casa intentant fer d’alcavota. La minyona atenta a tot i que aporta el to picaresc que no por mancar. I el pretendent de vint-i-un botó que ha de captivar la jove.
Sex n’Drugs n’Johan Cruyff, de Josep Julien
Temporada 2016/17, gener 2017
Dues treballadores del Red light district d’Amsterdam esperen que algú es digni a entrar d’una vegada en el seu establiment. Però un estrany esdeveniment animarà la grisor de la vetllada i les portarà a un curiós engany, fent-les creure que en breus moments l’estrella de l’equip de futbol de la ciutat, l’ Ajax, un jove i prometedor futbolista anomenat Johan Cruyff, les visitarà com si d’un príncep blau es tractés, disposat a practicar en la seva companyia el que pel que es remoreja pel districte, és clarament el seu segon passatemps favorit desprès del futbol.
Molt soroll per res, de William Shakespeare
Temporada 2016/17, novembre 2016
Molt soroll per res explica la història de dues agitades històries d’amor. Claudi i Benedicte, recent arribats de la guerra, s’enamoren d’Hero i Beatriu. Totes dues aventures tindran un camí difícil: l’amor entre Claudi i Hero patirà les calúmnies de Don Joan, germà bastard del príncep Don Pere, i la història entre Benedicte i Beatriu serà víctima de les disputes verbals entre els dos propis enamorats. Les peripècies d’autèntic caràcter sicilià que viuran els protagonistes, farcides d’enganys i malentesos, no posaran les coses fàcils a cap de les dues parelles.
Coses que dèiem avui, de Neil LaBute
Temporada 2015/16, maig 2016
“Coses que dèiem avui” és el títol d’una cançó dels Beatles i també d’aquest espectacle, que recull tres peces breus.
A Romance, dos personatges que havien mantingut una relació de parella ja fa algun temps es retroben després d’anys de no veure’s. A Les Fúries, la Paula cita en Jimmy per explicar-li la seva decisió de deixar-ho córrer, però les coses es compliquen quan en Jimmy s’hi presenta amb la seva germana. Finalment, a Helter Skelter, una parella es troba en un bar. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem del que ella ha descobert.
Demà coneixeràs en Klein, de Toni Cabré
Temporada 2015/16, gener 2016
La història d’una executiva que és víctima d’un dràstic mobbing per part de l’empresa on treballa. Arraconada en un despatx, sense personal ni res per fer, lluitarà perquè la situació no la torni boja. Tres dones –una netejadora, una secretària i una becària– seran testimonis i còmplices involuntaris de la seva singular batalla. Una comèdia àcida, irònica i sorprenent.
De què parlàvem?, d’Alan Ayckbourn
Temporada 2015/16, novembre 2015
La Ginny va a casa del seu amant per posar fi a la relació i recuperar unes cartes comprometedores. La cosa es complica quan la seva actual parella apareix i coneix la dona de l’amant, pensant-se que és la mare de la Ginny. Per descomptat, això només pot provocar confusions i malsentesos força divertits.
L’Hostalera, de Carlo Goldoni
Temporada 2014/15, maig 2015
La protagonista de “L’Hostalera”, la Mirandolina, és una dona emprenedora, entremaliada, astuta, provocativa, mestressa d’un hostal de Florència que decideix venjar-se d’un dels seus clients per ser un enemic aferrissat de les dones. Un argument senzill i eficaç que, barrejant elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell’Arte, fa d’aquesta obra una joguina teatral perfecta.
La Calúmnia, de Lillian Hellman
Temporada 2014/15, març 2015
La Karen i la Martha, dues velles amigues de la universitat, van fundar el prestigiós internat per a nenes que ara dirigeixen plegades. Un dia, una alumna malvada, amb set de venjança per haver rebut un càstig, decideix inventar-se i escampar un rumor sobre les dues professores, segons el qual les dues responsables de l’escola mantenen una relació que va més enllà de la simple amistat. El rumor escandalitzarà les famílies de les alumnes i canviarà la vida de les mestres per sempre.
Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams
Temporada 2014/15, gener 2015
L’Stella i l’Stanley són un matrimoni que viu humilment a Nova Orleans. La Blanche, una dona madura i decadent, arriba per visitar la seva germana Stella, qui havia deixat la llar familiar deu anys abans. Quan les germanes es retroben, la Blanche ja amaga un passat dolorós que l’ha portada al llindar del desequilibri mental i retreu a l’Stella que la deixés sola per casar-se amb l’home violent que és l’Stanley.
Un clàssic del teatre nordamericà que juga amb els sentiments, desitjos i pors dels seus personatges fins a mostrar de què estan fets en realitat.
Fuita, de Jordi Galceran
Temporada 2012/13, setembre 2012
“Fuita” narra la història d’un conseller de la Generalitat que acaba de dimitir a causa d’un escàndol de corrupció. Totalment vençut per la situació, està a punt de suicidar-se quan rep la visita d’una venedora ambulant que, volent-ho o no, el farà canviar d’opinió. A partir d’aquí, la història s’embolica cada cop més fins arribar a un desenllaç absolutament sorprenent.
L’Hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra
Temporada 2011/12, febrer/març 2012
Josep Mª de Sagarra, poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor, va crear un model de poema dramàtic que recollia amb originalitat una bona part dels ingredients del drama, de la comèdia de costums i de la cançó popular catalana. Estrenada el 1931 al Teatre Romea de Barcelona, “L’hostal de la Glòria” és potser l’obra que aconsegueix, d’una forma més convincent, la combinació de les situacions còmiques i les escenes més dramàtiques protagonitzades pel triangle amorós entorn del qual gira la trama.
El Retaule del Flautista, de Jordi Teixidor
Temporada 2010/11, abril/maig 2011
Com a cloenda dels actes del 125è aniversari de l’Ateneu, la Companyia de Teatre Forat Sense Fons, juntament amb els Tallers i Grups de Teatre i les Escoles de Dansa de l’Ateneu, i amb la col·laboració de l’Escola de Música de Sant Andreu, presenten “El retaule del flautista” de Jordi Teixidor.
Es tracta d’una farsa que parteix del conte clàssic del “Flautista de Hamelin”. Jordi Teixidor va guanyar el premi Josep M. de Sagarra l’any 1968 per aquesta obra, que va ser representada per primera vegada a l’Aliança del Poble Nou l’any 1970 i de la qual se’n van fer més de mil representacions.
Políticament incorrecte, de Ray Cooney
Temporada 2008/09, juny 2009
Un ministre popular i una diputada socialista decideixen aprofitar les llargues negociacions al Congrés per fer una escapada romàntica a l’Hotel Palace. Ells no esperen, però, trobar-se un mort traient el cap per la finestra de l’habitació. A partir d’aquí, a la suite 648 de l’Hotel Palace, tot començarà a ser força “políticament incorrecte”.
Les Bruixes de Salem, d’Arthur Miller
Temporada 2008/09, març 2009
Al segle XVII, en un petit poble de Massachussets, Salem, moltes persones innocents, acusades de bruixeria, van ser condemnades a la forca. Basada en aquest fets reals, “Les Bruixes de Salem” d’Arthur Miller denuncia una societat perduda i sense límits, on la religió i el poder s’enfronten al sentit comú.
El 1953, Miller va utilitzar els fets de Salem del segle XVII, per denunciar les investigacions del Comitè d’Activitats Antiamericanes, dirigit pel senador Joseph McCarthy; la famosa ‘caça de bruixes’ dels anys 50, de la qual ell mateix en va ser víctima.
Magnòlies d’Acer, de Robert Harling
Temporada 2008/09, novembre 2008
La història de “Magnòlies d’Acer” està basada en la tràgica mort de la germana gran de Robert Harling, que era diabètica. Per la seva relació amb ella, a Robert li va resultar molt difícil superar la pèrdua. Molts amics li van aconsellar que escrigués sobre els seus sentiments i d’aquesta manera va començar una història curta. Harling volia que amb aquest conte el seu nebot, el fill de la seva germana, conegués la història de la seva mare i, finalment, degut a la complexitat de les relacions i emocions que existien entre els personatges, va acabar creant una obra completa de teatre.
Harling va voler fer patent com els personatges s’ajudaven de l’humor i la quotidianitat per superar la seriositat de la situació. En realitat, la història parla de l’amistat.
Agonia de Llum, de Mercè Rodoreda
Temporada 2007/08, maig 2008
L’obra més íntima i desconeguda de l’autora. Un espectacle que plasma l’angoixa, la pèrdua, l’amor, el pas del temps, la vida i la mort, d’una de les icones més grans de la literatura catalana.
Diner Negre, de Ray Cooney
Temporada 2007/08, març 2008
L’Anna ha preparat un sopar especial per celebrar l’aniversari del Carles, el seu marit. Però quan l’abnegat empleat de banca arriba a casa, el que havia de ser un tranquil sopar d’aniversari es converteix en un autèntic embolic.
Trobar 615 milions a la cartera només passa un cop a la vida; i és una oportunitat que cal aprofitar, encara que un parell de policies, els seus cunyats, el taxista i la màfia russa… no l’hi posaran gens fàcil!
La Casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca
Temporada 2007/08, novembre 2007
Després de la mort del seu marit, Bernarda Alba imposa un dol llarg i rigorós a les seves cinc filles. Aquesta situació extrema els conflictes i les passions fins al límit. El catalitzador de les forces tancades a la casa serà Pepe el Romà que, tot i no aparèixer en escena, es converteix en una figura omnipresent.
Davant l’autoritarisme i la repressió representada per Bernarda Alba, les filles encarnen un ventall d’actituds que van des de la submissió fins a la rebel·lia. El què diran, les aparences, l’honor, la passió i el dol són el fil conductor en el drama de Lorca.
Crim perfecte, de Frederick Knott
Temporada 2006/07, novembre 2006
Frederick Knott està especialitzat en el gènere policiac amb èxits com Crim Perfecte o Sola en la foscor.
Crim Perfecte s’ha estrenat als milors escenaris londinencs i novaiorquesos. Se n’ha fet moltes adaptacions per la televisió, la primera va ser la de la BBC, el 1952, però sens dubte, el que va donar a conèixer l’obra al gran públic va ser la pel·lícula que va fer Alfred Hitchcock el 1954, interpretada per Grace Kelly y Ray Milland, y guionitzada per el mateix Knott.
El sopar dels idiotes, de Francis Veber
Temporada 2005/06, maig 2006
L’Olga Grasset és l’amant del Pere Sirvent, que està casat amb la Cristina Mesquida, antiga parella del Tito Balaguer. El Pere ha quedat per anar a un sopar amb el Quimet Purtí, qui treballa a la delegació d’hisenda amb l’Oriol Colom, l’inspector que investiga a l’Andreu Rocamora…
Vuit dones, de Robert Thomas
Temporada 2005/06, febrer 2006
Anys 50. A una gran mansió burgesa en ple camp, s’estan fent els preparatius per festejar el Nadal, quan es produeix un drama: l’amo de la casa es assassinat. Vuit dones properes a la víctima estan presents, i forçosament una d’elles ha de ser la culpable. Comença llavors una llarga jornada d´ investigació, plena de discussions, traïcions i revelacions, en la que no trigarà en saber-se que cada una d’elles té les seves raons i guarda secrets insospitats. La veritat esclatarà, cruel i tràgica, i acabarà amb les màscares i les mentides.
Dubte raonable, de Reginald Rose
Temporada 2004/05, març 2005
“Hi ha un home mort. La vida d’un altre perilla. Si tenen un dubte sobre la culpabilitat de l’acusat, un dubte raonable…”
Així es dóna pas a la deliberació del jurat que ha de decidir la culpabilitat o no d’un jove de 18 anys acusat de matar el seu pare.
Basada en el guió original de Reginald Rose de la pel·lícula “Twelve angry men” (1957), traduïda al català com “Dotze homes sense pietat”.
